Alpha ja han passat de ser una magnífica promesa a ser una magnífica realitat, els seus tres àlbums són la prova que ho confirma, pura metodologia. En 1997 debuten amb “Come From Heaven”, una delicada síntesis del classicisme pop dels 60 i les produccions contemporànies.
Aquest disc és una salutació repetit i suau als grans compositors del passat. “Come From Heaven” es nega a rendir-se a les facilitats, a la nostàlgia simpàtica o al retrofuturisme sense més. Aquest valor va contribuir a que la seva llista d’admiradors. A l’any següent publiquen un àlbum de remixes, “Pepper”. En el 2001 apareixen “The Impossible Thrill”, en el que Andy i Corin continuen el treball iniciat a “Come From Heaven”, aquesta vegada amb una paleta musical molt més enriquidora amb sons orgànics, mescles i samples. Després “The Impossible Thrill”, Alpha diuen adéu a Melankolic, la seva discogràfica, i es preparen per una nova aventura en la que estan sols depenen de si mateixos. Alpha inserten el seu esperit en el cor de la independència, ho intenten sobre tot a França, on comencen a col·laborar amb varis artistes i amb el segell parisenc Catalogue, amb el que editen un ep, “Revolution” amb tres versions del clàssic dels Beatles, “Revolution”, més un inèdit (“Darling”) i el seu nou àlbum, “Stargazing”. Com de costum, Alpha han enregistrat tot el material en l’atmosfera íntima i tranquil·la de l’estudi de casa seva, tan sols agitada per varis naixements. “Stargazing” és el resultat de l’exploració sónica i experimental en la seva feina, els catorze temes d’aquest àlbum és el que queda després d’una estricta selecció entre més de cinquanta cançons.
“Stargazing” conté les veus habituals en los discs d’Alpha (Martin Barnard, Wendy Stubbs i Helen White) i, també, alguna nova, com la de Kelvin Swaybe. Les cançons porten la marca
d’Alpha. Més que cap altra, la música d’Alpha és capaç de crear atmosferes brumoses, que acoloreixen trossos de vida, de la teva vida.