CATÀLEG SONOR maig 2007
DORIAN
Si és cert, com diuen que Internet és el mitjà de comunicació més democràtic que existeix, no hi ha dubte que “El futuro no es de nadie”, gran segon treball de Dorian, apunta molt alt. La pàgina a Myspace de la banda és capaç de plantar cara i de registrar més entrades que molts artistes dels abrigats pel gran mercat i els mitjans.
És probable que la culpa de tot això sigui de “Cualquier otra parte”, lluminós hit electropop de finíssima producció, amb una lletra i melodia que han arribat ja a través de la xarxa i del circuit de clubs al cor de milers d’amants del pop visceral i amb substància. “El futuro no es de nadie” guarda el descaro i la frescor de deu composicions que combinen sense complexos l’electrònica contemporània més melòdica, la tradició del millor pop espanyol i l’energia del rock. Dorian es presenta amb un segon treball madur, mimat al detall i composat amb les tripes i el cor, en que les melodies i els arranjaments electrònics tornen a ser la pedra angular d’un so transparent i directe, en unes cançons les lletres de les quals revelen la necessitat d’expressar amb la ràbia del punk els abismes de l’era de la desinformació.
MENDETZ
Si fa tres anys algú els diu als nois de Mendetz que telonejarien a The Rapture, tocarien en festivals davant milers de persones i el seu debut se convertiria en un dels discs que més expectació ha creat en els darrers anys, no ho haguessin cregut.
Van començar en aquest per pura diversió sense més pressió que la seva pròpia auto exigència en 2003 arribats de l’escena hardcore barcelonesa i van decidir formar Mendetz, on van aglutinar les seves velles i noves influències: el nou rock garagero i melòdic de Franz Ferdinand, el dance rock de The Faint, o els seus admirats The Rapture, el synth pop de The Human League, la retro electrònica de Daft Punk i els teclats juganers de Depeche Mode.
Dos anys més tard, la seva primera demo és la millor maqueta nacional de l’any per la revista. A partir d’aleshores, les coses s’acceleren. No desaprofiten cap oportunitat per tocar en directe i, poc a poc, el seu nom comença a sonar com una de les noves bandes més potents de l’escena. Un any més tard, es tanquen a l’estudi a enregistrar el que serà el seu àlbum debut: “Mendetz”.
L’àlbum està ple de punts brillants: la potent línia de baix, diàlegs entre guitarra i teclat, dance rock; els additius teclats vintage i aquest so cent per cent 80’s. Un debut trepidant de quatre nois que gosen a reivindicar l’imaginari de la seva infància, els teclats Casio i les consoles Sega, els colors àcids i fins i tot a Chimo Bayo.\r
\n \r
\n