És un músic que exerceix de manera professional des de 1978.
De formació heterodoxa i autodidacta, recull en les seves composicions ecos i fórmules sonores de cultures molt allunyades avui i molt pròximes en temps passats.
El suport generós del flamenc li proporciona ritme i harmonia sobre els que construir una nova música on conviuen moltes altres.
La intenció no és fer música de culte, és música moderna que incorpora elements i influències de jazz i rock.
Javier Ruibal és autor dels textos de les seves cançons.
En elles es relaten i retraten llocs i personatges irreals i creïbles, del més exòtic jardí oriental al cru i brut asfalt, sers errants i desarraigats, amors robats, intensos i màgics, ballarines turques a París, flamencs a Manhattan, trens y vaixells, femelles o molls, reines d’Àfrica, marines a Rota, roses blaves, aigües i llunes de Tánger en un paisatge continuo que ho abarca tot.
Es diria que els seus personatges són els fills d’aquesta essència d’aldea global que ha sorgit de la seva música.