Maxie Romeo (Kingston, 1947), és un dels vocalistes més respetats del reggae. Pocs cantants han sabut armonitzar amb tanta habilitat el fervor religiós del gospel, el desgarrament del soul, els laments de la gent del ghetto.
Des dels seus inicis a finals dels seixanta, ha publicat al voltant de disset àlbums però tan sols per un dels seus tempraners èxits “Wet Dream”, mereix figurar en lletres d’or entre els artistes que han popularizat la música jamaicana en el mon.
En un sol any complerta i edita des de UK els seus dos primers àlbums, aconseguint impactes més moderats amb “Mini Skirt Vision” o “Let the Power Fall”.
Durant la primera meitat dels setanta, Maxie es manté, encara sense aconseguir grans èxits a les llistes, amb temes com “Eating Competition” o “Sixpence” que el converteixen en un dels cantants jamaicans que millor reflexen la dura vida del ghetto.
L’any 1972 comença la seva relació amb els grans productors d’aleshores, Lee Perry i Winston Holness, junt a qui enregistra alguns dels seus temes recordats, “Babylon Burning” o “Three Blind Mice”. A mitjans de la dècada, enregistra els seus dos discs més crucials, “Revelation Time” i “War Inna Babylon”. Després d’aixó, va trencar amb Lee Perry, el seu productor, i amb el negoci musical jamaicà i es va llençar a una carrera de circuits internacionals de la ma de Keith Richards, qui li va promocionar en una extensa gira mundial i va produir el decepcionant “I Love my Music”.
Conscient que perdia al seu públic més fidel, Max Romeo va redreçar la seva carrera amb el notable “Reconstruction”. Durant els vuitanta es va traslladar a EEUU i enregistra junt amb el productor Bullwackie interessante sencills que no rebrien el suficient reconeixament. En els noranta, va retornar de manera triumfal de la ma del productor i cantant Jah Shaka, amb qui enregistra a 1992 “Far Captain of my Ship”. 1998 fou un altre any decissiu per Max amb el extraordinari àlbum “Selassie I Forever”, produït pels nous bessons del ritme Mafia & Fluxy.