Naná Vasconcelos va néixer a Brasil l’any 1944, i després de vint anys tocant par arreu del mon les seves arrels segueixen molt presents a la seva música. Quan tenia dotze anys va començar a tocar amb el seu pare, violinista a la banda municipal de Recife, però la curiositat el va recollir influències tan variades com Villa Lobos o Jimi Hendrix. Naná es va especialitzar en els instruments de percussió brasilers i particularment, el berimbau. Després de tocar durant algun temps en orquestres simfòniques i bandes de Recife, en 1966 es va mudar a Río de Janeiro on va conèixer a Luis Eça, Wilson das Neves i Gilberto Gil i va començar a acompanyar a Milton Nascimento. En 1970 va formar part del grup Gato Barbieri durant una gira per Estats Units i Europa. Quan finalitzar la gira va decidir quedar-se a París. Durant la seva estança va enregistrar el seu primer disc “Africa Deus”. De tornada a Brasil va treballar amb Egberto Gismonti durant vuit anys i van enregistrar junts tres àlbums, entre ells, “Dança das Cabeças”.
A Nova York va formar Codona amb Don Cherry i Collin Walcott, també va participar a les gires de la banda de Pat Metheny. Des de 1975, Naná ha enregistrat amb els grans noms de la música internacional, des de B.B. King fins Talking Heads.
Naná va enregistrar el seu tercer disc, “Saudades”, acompanyat per una orquestra simfònica. En 1983 va editar “Zumbi”, un àlbum on va enriquir la seva feina amb veus i "body percussion", usant sons que només es poden aconseguir amb aplaudiments o amb moviments del cos.
En 1983 va començar a treballar amb percussió electrònica inspirat per l’escena del break-dance, que el va portar una nova gira per Europa.
En 1986 Naná Vasconcelos va tornar a Brasil després de sis anys i la seva gira en solitari va entusiasmar.
Ha sigut membre del Jan Garbarek's Quartet, el compositor i saxofonista noruec, ha seguit treballant amb Don Cherry i Trilok Gurtu, també ha iniciat altres noves, amb el baixista Arild Anderson, amb el saxofonista Andy Sheppard i amb el pianista Jean-Marie Machado.
Però, els seus propis projectes segueixen sent el més important. Amb el seu grup, Bushdance, ha tocat freqüentment a Europa.
“Minha Loa”, un dels seus treballs més recents, mescla ritmes i estils musicals com el maracatú o l’afoxé amb el so electrònic de les pistes de ball de Londres i Berlín.