15è Festival de Guitarra de Barcelona
i Fòrum 2004 presenta a:

PAT TRAVERS

Tenia només 12 anys, l’acabaven de donar la seva primera guitarra i aleshores va veure en concert a qui anava a convertir-se en una revelació per a ell: Jimi Hendrix. Després d’aquesta primera i contundent presa de contacte amb l’univers de les sis cordes, el canadenc Pat Travers, nascut a Toronto l’any 1954, va decidir que ell també pujaria a un escenari amb la seva guitarra com arma. I així fou, molt pocs anys després, quan, a més de Hendrix, ja hauria estudiat tots els acordes d’altres músics inspiradors com Jeff Beck, Eric Clapton i Jimmy Page. Ronnie Hawkins fou el primer que li va donar la oportunitat de conèixer la carretera i cultivar els primers trucs de l’ofici. Després d’un any d’aprenentatge amb ell, Travers va decidir traslladar-se a Londres per prosseguir amb el seu somni: convertir-se en una estrella. Duia com a equipatge un amplificador Marshall, un pedal wah-wah i la seva guitarra, i amb ells va entrar en un estudi, on va enregistrar una maqueta que li va donar un primer contracte i un primer disc, amb el simple títol “Pat Travers”, publicat l’any 1976, el mateix any en que es va convertir en convidat del cèlebre festival de Reading.
Des d’aleshores, Travers ha enregistrat gairebé 30 discs, els dos darrers l’any passat: un treball d’estudi, “P.T. Power Trio”, i un directe, “From the Front Row live”, en els que dona bona mostra de la seva incombustible passió pel hard rock d’arrel amb versions de peces de col·legues de viatge com Cream (White room), Free (Fire and water), Robin Trower (Day of the eagle), ZZ Top (Nasty dogs and funky kings) i fins i tot Bob Dylan (Highway 61 revisited). Abans havia deixat clàssics com l’incendiari “Go for what you know”, enregistrat en directe en una gira en el seu país natal, Canadà. Músic directe, que s’apropa a l’espectador amb honradesa musical i sense contemplacions, Travers continua a la carretera con la mateixa il·lusió i amb el mateix contundent directe de sempre.