Després d’un temps de silenci Phoenix tornen amb força, intervenció fílmica en "Marie Antoniette" de Sofia Coppola, disc nou "It’s never been like that" i gira mundial.
El seu nou disc " It’s never been like that " és com un tornar a començar. Una frescor que es pot esperar escoltar en un àlbum de debut però particularment impressionant per un tercer disc. El van abordar com si no haguessin enregistrat mai junts. És més brillant, més potent, més coherent, intel·ligent i viu. Benvinguts a l’obra mestre que Phoenix sempre han amenaçat amb fer.
No hi hauria res del paissatgisme d’"Alphabetical" o del seu salvatgement elèctric, "United". Aquesta vegada tot es centrava en la cruesa.
" It’s never been like that " està concebut amb una mentalitat del directe. Sona despreocupada i embogidament immediat. Queda poc ja de l’estudiat aire dels seus precursors.
L’alegria musical amb la que en els seus dos primers llançaments se’ls podia veure canviar entre un nou soroll tècnic de hip-hop i una orquestració exquisida, entre oscil·lants timbres de house i acció directa de rock; ha sigut comprimida en un so més directe en el tercer disc. Però es manté l’esperit de Phoenix i la seva particular concepció del pop.
Aquest disc representa una espècie de llibertat guanyada per la banda. La van trobar només assentar-se en un enorme complex abandonat de la Ràdio Estatal del Berlín Est.
Una estrena en directe del seu disc més animat i viu. Va a ser el renaixement d’una de les propostes més úniques del pop contemporani. Phoenix han tornat a ressorgir un cop més de les seves pròpies cendres.