D’estudiant de biologia marina a Colòmbia, Yuri Buenaventura va passar a emprendre la carrera de ciències econòmiques a La Sorbona de París. El motiu del canvi? Adquirir els coneixements necessaris per ajudar el gremi pesquer del que provenia al seu petit poble natal. Però el destí li deparava un futur força diferent. Un dia, mentre tocava al metro de París per poder pagar-se els estudis, el jove va copsar l’atenció de dos passatgers ben especials: el cantant panameny Camilo Azuquita i el genial percussionista Tito Puente. Des de llavors, la seva carrera va fer un gir astorador. Acompanyant-los com a corista i percussionista a concerts pels clubs de la capital francesa durant els anys 90, Buenaventura va poder demostrar que la seva brillant veu de sonero estava feta per destacar amb llum pròpia. El seu primer treball, “Herencia Africana”, amb la genial versió salsera de “Ne me quitte pas” de Jacques Brel, va ser un èxit absolut, aconseguint un disc d’or, i Buenaventura va convertir-se en un dels principals representants de la salsa i la cultura afrocaribenya a França. La seva música desprèn autenticitat, sona sincera, sense artificis, nascuda de la plena convicció: des dels ritmes més abrasius a les balades emocionals.