El seu èxit en els primers anys de la dècada del 80 va portar la popularitat del “toasting” a un nivell totalment diferent i va ajudar a establir al dancehall com l'onada del futur. Per a bé o per a mal va optimitzar la preferència d'aquest estil de música per líriques “slack”, que posseeixen com contingut primordial: la violència, sexisme… etc. El seu fort és la sexualitat gràfica, arribant a nivells explícits mai abans escoltats a Jamaica, li va portar com a conseqüència un gran nombre de detractors, però al seu torn en ser tan controvertit va ser una de les raons per les quals va tenir una primerenca popularitat.
A la fi dels 80 la seva lluita contra un càncer de mandíbula el va impulsar a transitar un territori de consciència social, però el seu estil inicial contínua vigent pavimentant el camí per a incomptables dancehalls toasters.
Fent-se anomenar Yellowman i vestint un vestit groc, animava les seves líriques amb acudits sobre el seu color de pell i amb extravagants històries sobre les seves conquestes sexuals.
Yellowman va editar prolíficament en els començaments de les dècada del 80, a tal punt que hi havia més de 40 singles seus en el mercat jamaicà.
Des del seu primer àlbum, “Them Mad Over Me”, enregistrat el 1981, fins a l'últim de 2005 “Round 1”, Yellowman és el dancehall toaster més important de la dècada del 80, amb més de 40 discos editats, que va poder obrir-se pas i treure profit d'una qualitat que es va convertir en el seu segell característic: ser albí a Jamaica, un país de majoria negra.
Va ser nominat al premi Grammy com a Millor Àlbum Reggae i va superar un segon diagnòstic de càncer de pell.
La seva música és versàtil i còmica en un estil dancehall. El seu directe es caracteritza per ser extremadament vigorosa demostrant una energia il·limitada.